La responsabilitat del periodista local

En un mitjà públic i local, com és Ràdio les Borges, no hi ha marge d'error a l'hora de contrastar les fonts o de representar a totes les veus possibles

Ja fa un mes que va començar la nova programació a Ràdio les Borges.

L'1 d'octubre va ser el dia en què el Jordi Mir encetava el seu primer Al Dia i jo, a la tarda, feia el mateix amb Tot i Més, el magazine local que tinc l'honor d'editar i presentar.

Abans d'aquell dia, però, hi van haver molts mesos de reflexió, preparació, treball i esforç, no només per part nostra, sinó també per part de tots els membres de la Junta de la ràdio. Des d'aquí, els ho agraeixo sincerament.

Treballar en un mitjà de comunicació local i públic és la feina més exigent a la què m'he hagut d'enfrontar mai. Com a mitjà, tenim molt clar quina és la nostra funció, però, personalment, com a periodista local, m'he adonat de la responsabilitat que això comporta.

Contrastar la informació és important, però en un mitjà local ho és encara més. Donar cabuda a veus plurals és important, però en un mitjà local -i públic- ho és mil vegades més.

Qualsevol responsabilitat inherent al periodisme es multiplica exponencialment en el periodisme local. La comunitat d'oïents és més reduïda i, per tant, el marge d'error també ho és.

En definitiva, aquests són només els primers passos en una nova etapa de Ràdio les Borges, que té més de vint-i-cinc anys d'història, però que vol aconseguir que, hi hagi l'Ajuntament que hi hagi, el projecte de la ràdio no es faci i desfaci en funció dels canvis polítics.

Precisament, Jordi Mir va parlar sobre aquest tema en una entrevista al quinzenal SomGarrigues.

No dubteu en fer un cop d'ull al nou portal web de Ràdio les Borges. Hi trobareu informació, història, podcasts...

Si voleu seguir la programació de la ràdio, podeu fer-ho a través del 107.1 FM del vostre dial si ens sintonitzeu des de les Borges, o bé a través de les emissions en directe d'Internet, a radiolesborges.cat !

Inside the story

Un manual imprescindible sobre storytelling 

Tot va començar amb un tweet:

@AdamWestbrook Question for Spanish speakers: Inside The Story will be translated into German and I'd like a Spanish v too. Volunteers pls contact me :)

Així va ser com, ara fa uns mesos, vaig començar a treballar a distancia amb Adam Westbrook (@AdamWestbrook) i David Domingo (@dutopia).

La tasca era simple: traduïr de l'anglès al castellà el manual coordinat i publicat per l'Adam "Inside the story".

El David i jo ens vam animar, i com que els dos érem catalans, li vam proposar a l'Adam de fer també una versió en català, ja que crèiem que podia tenir un públic potencial important. 

La seva resposta no va poder ser més afirmativa.

Ara, cinc mesos després, la publicació en català ha vist la llum i ja us la podeu descarregar gratuïtament.

L'experiència ha estat més positiva del que m'esperava. No visc de la traducció, el meu és el periodisme. Però m'interessa moltíssim el tema del llibre, l'storytelling, i he après un munt de coses tot traduint-lo.



Per saber més coses sobre el llibre, podeu visitar la pàgina web insidethestory.com o la corresponent pàgina al Facebook.

I moltes gràcies a la Karma Peiró per fer-ne ressò al seu blog!

Felicitats, Som Garrigues!

Aquesta publicació ja va guanyar el Tasis-Torrent el 2008

El guardó està valorat en 10.000 euros

Confesso que sóc d'aquelles persones que encara creuen que la dècada passada és la dels anys 90. La veig propera, gens llunyana en el temps. No tinc la sensació que hagin passat dotze anys des de la fi d'aquella gloriosa dècada.
Tot el contrari d'allò que em passa amb el Som Garrigues: també són dotze els anys que fa que aquesta publicació va sortir a la llum i jo tinc la sensació que és un quinzenal que sempre hi ha sigut i que fa anys i panys que existeix.
Precisament és per això que el Som Garrigues ha tornat a guanyar el premi Tasis-Torrent a la millor publicació o iniciativa, 

“per haver-se consolidat com una publicació molt ben feta i que és la referència informativa a la comarca” 

segons el jurat de la XXXI edició dels Premis de Comunicació Local.
Realment, no és fàcil aconseguir formar part del quotidià dels garriguencs i garriguenques d'una forma tan escandalosament imprescindible com ho ha fet el Som, i encara més des que també existeix la seva versió en digital i és present a les xarxes socials.
Des d'aquí vull donar l'enhorabona a tots aquells que dia a dia fan que aquest diari sigui possible.

Aquest article el trobareu publicat en el número del 6 de juliol del Som Garrigues 

Els metges del Raval

Salut a domicili

No són famosos ni rics, no transplanten fetges ni operen a cor obert. Només són metges d’atenció primària a domicili, ni més ni menys. El seu dia a dia es compon d’estrets carrerons, d’escales i habitatges humils del Raval, on persones grans els esperen ansiosos i els tracten amb devoció. Amb les retallades pressupostàries en Sanitat que el Govern està aplicant, aquesta medicina per als més pobres i indefensos de la ciutat està en perill.

   

Una motxilla, un llistat amb noms i direccions i un telèfon mòbil. Aquest és l’equip que

la doctora Thaïs Clua prepara cada dimecres a la sisena planta del Centre d’Atenció

Primària (CAP) del Raval Sud per saltar als carrers d’aquest barri barcelonès i atendre

als pacients, la majoria de cops gent gran, que no poden moure’s dels seus domicilis per

anar a la consulta del metge.

L’acompanya l’enfermera Maria Pitarch, que fa vint anys que atén tant les urgències

domiciliàries com els pacients crònics, i l’interna de quart any, Susana Sánchez. Els

dilluns, és el doctor Josep Franch qui s’encarrega dels “domis”, tal com informalment

els anomenen.

Ara, però, temen que aquest servei d’urgències domiciliàries quedi desatès per culpa

de les retallades pressupostàries en Sanitat que el Govern està duent a terme. I és que

el Raval és un barri difícil, castigat per la pobresa i l’oblit, i on l’assistència domiciliària

adquireix una rellevància especial.