diumenge, 10 de juny del 2012
Els metges del Raval
dimarts, 15 de maig del 2012
"Artur Mas, a quina mútua vas?"
Algunes consignes que s'han pogut escoltar:
"Prou retallades"
"Ningún ser humano es ilegal"
"Educació i sanitat pública i de qualitat"
"Artur Mas, a quina mútua vas?"
"No nos mires, únete"
"No són retallades, és privatització"
Les xiulades, que han començat a les 14h, han durat gairebé una hora. Els concentrats també han tallat el trànsit durant un quart d'hora i han fet una marxa al llarg de la Rambla del Raval.
Cada dimecres a les dues del migdia hi ha convocada una xiulada d'un quart d'hora al davant de la porta del CAP, on tothom qui vulgui s'hi pot afegir.
Veure la galeria de fotos completa.
dijous, 3 de maig del 2012
Les claus de la presentació de l'anuari Mèdia.cat, els silencis mediàtics del 2012
Aquestes en són les claus...
1. La SICAV dels Borbons és el tema d'obertura de l'Anuari.
La infanta Pilar de Borbó, germana del rei Joan Carles, té un patrimoni d'origen desconegut de 4,5 milions en una societat d'inversió col·lectiva que pràcticament no paga impostos.
2. El gruix de finançament de l'Anuari s'ha fet gràcies al micromecenatge.
La campanya ha recollit més de 6.400 euros a través de la plataforma de crowdfunding Verkami. Han estat 256 els micromecenes que hi han invertit.
Segons el degà del Col·legi de Periodistes, Josep M. Martí:
"Ens hem d'anar acostumant a aquesta forma de finançament, al micromecenatge: té una gran perspectiva de futur i caldrà la implicació de la ciutadania per garantir la pluralitat"
3. Dia Mundial de la Llibertat de Premsa.
L'Anuari vol demostrar que hi ha eines que permeten recuperar l'esperit inicial del periodisme: l'actitud, el rigor i el sentit crític.
El president d'ESCACC, Àlex Gutiérrez, ha dit que:
"Hi ha dos tipus de silencis: voluntaris i involuntaris. Els primers són polítics, econòmics i editorials, i és difícil que els periodistes de base ho puguin canviar."
"L'Anuari compleix una funció de denúncia i és una guia d'actuació pràctica per a periodistes".El president del Grup de Periodistes Ramon Barnils, David Bassa, ha afegit que:
"En l'actual context de crisi, de grans grups mediàtics i de la inèrcia del major control polític dels mitjans públics, hi ha més silencis mediàtics".
... i així ho han viscut els assistents:
dilluns, 23 d’abril del 2012
Feliç Diada de Sant Jordi
diumenge, 15 d’abril del 2012
El meu CV, segons Google
Per als que busquem feina, això no és nou. Avui, les empreses que seleccionen personal rastregen les xarxes socials per veure quin comportament té cada individu, i sovint prejutgen en base a allò que hi troben.
No dic que el CV convencional ja no serveixi. No fa nosa tenir-ne un guardat al calaix, a punt per a qualsevol situació. Però hem de ser conscients que el nostre comportament a la xarxa pot ser més revelador que el millor dels currículums.
Des de l’èxit de les xarxes 2.0, cal ser precabut a l'hora de penjar a Internet certa informació o fotografies personals. Cal pensar-s'ho dues vegades perquè la nostra reputació hi estarà supeditada a l'hora de trobar una feina.
També és cert que aquestes xarxes tenen una doble vessant: existeixen eines que ens permeten mantenir la privacitat, i cal usar-les intel·ligentment.
Hem de ser prou llestos i utilitzar les possibilitats de les xarxes socials en benefici propi. Hem de saber crear una imatge de nosaltres que, enlloc de perjudicar-nos, jugui al nostre favor a l’hora d’afrontar una entrevista de treball.
Article publicat a SomGarrigues.
diumenge, 8 d’abril del 2012
Periodista en Beirut
¿Por qué debería interesarnos más que cualquier otro de los muchos blogs sobre el tema?
Oh, hay muchas razones por las que seguir su pista.
Vamos a humanizar todo un poco.
El responsable de la movida es Nico Lupo, un joven periodista de Barcelona que al terminar la carrera, y viendo el panorama que ofrecía el país, ahorró durante unos meses y partió hacia Beirut.
Así, sin más. De freelance, que se dice ahora.
Y con su hocico para encontrar la noticia, se fue en busca de su oportunidad. El muy intrépido.
En fin, que a través de su blog nos trae historias sirianas desde primera línea, sin dejar de lado su particular visión de extranjero en la zona.
| Imágenes de cronicasdeoriente.com |
dilluns, 26 de març del 2012
Pinterest: un recull
La nova xarxa social ha aparegut per quedar-se i amb pocs mesos de vida ja té més visites que Google+
Si teniu un perfil Pinterest podeu explicar la vostra experiència en un comentari. O potser és el primer cop que sentíeu a parlar d'aquesta xarxa social?
divendres, 23 de març del 2012
Tipografia d'una nit del Raval
Sortir a passejar pel barceloní barri del Raval i tornar amb una foto-història
Equip:
La meva Nikon D3100 i una bufanda
Temps disponible:
Mitja hora
Valoració de l'experiència:
Molt interessant!
Resultat:
diumenge, 18 de març del 2012
dimecres, 7 de març del 2012
Va de mercats
Escolta'n el resultat!
Columna publicada a l'últim número del quinzenal SomGarrigues)
dimarts, 29 de novembre del 2011
Pequeña crónica de una exposición en Madrid
Más de una docena de brazos abiertos acogieron calurosamente la llegada de Edith Schaar, una artista alemana instalada en un pequeño pueblo leridano llamado La Floresta, a la capital española el último fin de semana de noviembre. ¿El motivo? La inauguración de una exposición de tapices de Schaar en la sala que la Sociedad Antroposófica de España tiene en Madrid.
dimarts, 22 de novembre del 2011
Al mal temps...
Les xarxes socials han tingut una presència destacada aquest 20N. Al Twitter, per exemple, s’ha pogut observar una altra manera de fer campanya i això s’ha reflectit en el nombre de seguidors de cada candidat.
En definitiva, tot ha estat prou entretingut malgrat no hi hagi gaires motius per riure.
(Article publicat en el darrer número del quinzenal SomGarrigues)
dilluns, 24 d’octubre del 2011
Periodisme de proximitat
Article publicat en el darrer número del quinzenal SomGarrigues
dissabte, 10 de setembre del 2011
Facebook, o l'exhibicionisme virtual
dijous, 18 d’agost del 2011
Oenothera
Onagres (oenothera) from Alba Falcó on Vimeo.
La natura a vegades té coses com aquesta, un petit miracle que s'obre cada capvespre durant els mesos d'estiu. Després, a l'hivern, la planta mor perquè ja no pot ser més bella.
(per tots aquells que m'ho han preguntat: les imatges NO estan accelerades, són a temps real!)
dimarts, 16 d’agost del 2011
Ho sabia
divendres, 17 de juny del 2011
Edith Schaar, una vida dedicada a l'art
A tota aquella gent que tingui ganes d'obrir nous horitzons artístics. A tots aquells que tinguin ganes de conèixer una nova concepció de l'art i de la creació. A tots aquells que els agradi sorprendre's amb un tapís, un quadre o una escultura... No podeu morir sense haver conegut ni l'obra ni la persona d'Edith Schaar.
Després d'haver publicat aquest abril el llibre definitiu sobre la seva vida i la seva obra, Edith Schaar en farà la presentació aquest 28 de juny a la sala d'actes d'artesania de Catalunya. Sens dubte, l'oportunitat perfecta per gaudir en primera persona de tota la saviesa d'aquesta alemanya establerta a les Garrigues des de fa més de 20 anys i que ha dedicat tota la seva vida a l'art.
Aquest vídeo és un bon document per conèixer-la una mica més.
Disfruteu!
diumenge, 22 de maig del 2011
Qui no arrisca, no pisca
I no és que sigui propensa a la resignació, però no ens queda més remei (a mi i als companys de promoció) que agafar aire i submergir-nos en aquesta situació de recessió econòmica, política, financera, laboral que no sabem ni com ni quan acabarà. L'altre dia, un tertulià de la televisió pública catalana parlava de nosaltres tot qualificant-nos de "generació perduda". Se m'escapa de les mans si això li despertava un sentiment de pena o de rebuig, però en tot cas, jo li diria a aquest senyor: miri, senyor, si és cert que som la generació perduda que vostè diu, no som pas nosaltres qui hem decidit ser-ho!
I jo em pregunto, qui ens ha conduït a aquesta situació de col·lapse econòmic, de precarietat laboral, de desigualtat social? Com hi hem arribat? Per què? Segurament la resposta a totes aquestes preguntes mereix una profunda anàlisi a l'alçada del documental guanyador d'un Oscar el 2010 Inside Job o del llibre pòstum de Tony Judt publicat ara fa uns mesos El món no se'n surt. Una anàlisi que, evidentment, jo no puc permetre'm fer des de la meva humil posició d'estudiant universitària en pràctiques (no remunerades).
Però el que sí sé, estimat lector, estimada lectora, és que la manera en que s'ha afrontat la crisi a nivell mundial no ha estat la correcta ni la més beneficiosa per a la societat. Els governs han rescatat bancs que eren "massa grans per deixar-los caure" i això ha fet reaparèixer l'enorme injustícia d'un sistema que privatitza els guanys i socialitza les pèrdues.
Ara bé, si estem d'acord en què vivim en un món on uns pocs afortunats, és a dir "els banquers que posen en perill la nostra economia i els propietaris de les empreses d'energia que posen en risc el nostre planeta", segons l'economista nord-americà Joseph Stiglitz, són els que poden guanyar molts diners a canvi que "nosaltres, com a societat", hi perdem, ¿per què ho seguim consentint? ¿Per què no fem cas d'Stéphane Hessel i ens indignem?
Sembla que un molt nombrós i heterogeni grup de persones arreu de l'estat espanyol va decidir-se a fer-ho, a indignar-se, i es van manifestar el 15M per demanar "Democràcia real ja". Jo apostaria més aviat per una democràcia més participativa, tal com, de fet, ja s'apunta en el llistat de propostes que el moviment ha publicat a la seva pàgina web (http://democraciarealya.es/?page_id=234).
És cert que aquesta protesta, com totes les altres que han nascut del malestar i de l'esgotament de la paciència, entranya un alt risc: el risc que tot es converteixi en fum i que quedi en no res, que l'absència de full de ruta no pugui superar el pas de la protesta a la proposta. Que la indignació no es converteixi en quelcom de sòlid. És fonamental, doncs, donar una mica de temps a l'assumpte i no perdre la paciència per arribar a fer tangibles aquestes propostes.
Diu la dita popular que "qui no arrisca, no pisca": és hora de sumar forces, d'enfrontar-nos d'una vegada a tot allò que ens descontenta i de sembrar una llavor de la qual ben segur en creixerà un gran moviment social.

(Article publicat en l'últim número de la revista local "Terrall" de les Borges Blanques)
dilluns, 4 d’abril del 2011
Sense notícies d'Islàndia

divendres, 1 d’abril del 2011
Desaprendre

[Columna inclosa dins l'últim número del quinzenal SomGarrigues]








